La Colònia avui

El poble
 
L'origen de l'actual poble de la Colònia de Sant Pere es troba en la Llei de colònies agrícoles i poblacions rurals de 1868, dictada per a afavorir el cultiu de noves terres en uns moments en els quals el creixement de la població amenaçava amb sobrepassar la producció de subsistències. Els germans Homar, naturals d'Alaró i propietaris de la Devesa, van fundar la Colònia en 1880 aprofitant els beneficis que concedia aquesta Llei.
 
Al llarg dels anys 1881 i 1883 i també durant els anys noranta, nombroses persones van sol·licitar l'alta com residents, atraidos pels beneficis fiscals que suposava l'estatus de colon. Algunes procedien d'Artà mateix i altres de Felanitx, de Llubí, de Sant Llorenç, de Capdepera, de Santanyí, de Lloseta i de Manacor. En 1883 ja constava com colonizada una superfície de 270 hectàrees, amb 53 cases construïdes i 66 famílies empadronades, de les quals 41 vivien permanentment en la Colònia. A partir d'aquests moments el creixement va disminuir molt fins a finals dels anys 60, amb el boom turístic. La població resident va descendir entre 1940 i 1970 i va passar de 248 habitants a 172. En 1950 es contaven 68 edificacions agrupades i 28 disseminades. En 1960 havia 75 edificacions agrupades i 41 disseminades. 
 
La Colònia avui
 
El poble de la Colònia avui és un nucli residencial d'unes 500 edificacions, la majoria habitatges unifamiliars d'una planta o dues, amb una població fixa de 250 habitants, que augmenta sensiblement els caps de setmana i, sobretot, els mesos d'estiu. Un passeig marítim per a vianants, ombrejat de tamarindos i des del qual es pot accedir a la platja i al moll recorre la façana marítima. El passeig del Mar es va reformar l'any 1999, té una longitud de més o menys un quilòmetre, hi ha bancs i poyos per a asseure's i diversos bars i restaurants amb terrassa. La platja, dintre del nucli urbà, està situada en la cala de ca els Llisses. Es tracta d'una platja artificial, d'uns 100 metres de longitud i 25 metres d'ample, protegida del vent de tramontana per un escull.
 
El moll
 
El creixement del poble s'ha reflectit en l'evolució del moll, que avui conta amb unes 200 embarcacions esportives i una petita flota pesquera de 5 o 6 barques, però que és el resultat de diverses ampliacions. Situat en la llacuna del Fesol, originàriament era un petit embarcadero i varadero amb capacitat per a una dotzena d'embarcacions petites. En l'any 1969 el embarcadero es va substituir per un dic més llarg i es va ampliar el varadero. El resultat va ser un moll amb capacitat per a unes 70 embarcacions. Antigament el moll tenia una barrera de troncs que tancava la bocana els dies de temporal. L'any 1997 es va començar la construcció de l'actual moll, de 300 places, amb una forta resposta dels grups ecologistes.
 
L'interior del poble
 
El poble té una estructura urbana de illes ortogonals amb carrers que es tallen en angle recte i ha evolucionat a partir del plànol inicial que va aixecar el agrimensor Antoni Bisquerra l'any 1880. En aquests moments més d'un 70 per cent dels solars ja estan construïts i la majoria de les edificacions són habitatges unifamiliars d'una o dues plantes aixecades en els últims 25 anys. Un passeig per l'interior del poble permet veure encara algunes de les primeres cases dels colons del segle XIX, en els carrers de Sant Lluc, Major i de Sant Mateu. En el carrer de Sant Pau hi ha un molí de vent harinero molt bé conservat sobre un altell de arenisca. L'església de 1951, i el campanar, acabat en 1962, presideixen la plaça de Sant Pere. Aquest nou temple substituïa el oratori original de 1882. Al costat de l'edifici principal hi ha una magnífica portada procedent de la possessió de Són Sureda.