Les Platjes

La comarca d'Arta, on es situa la Colònia de Sant Pere, disposa d'un total de 14 platjes catalogades. A mes, el terme de Santa Margalida te un grapat de platjes a poca distancia de la Colònia.
 
 

1. Platja Colònia de Sant Pere

Platja de la Colònia de Sant Pere està dins l'area residencial del poble i forma part de la badia d’Alcúdia. És l’únic nucli turístic existent entre Can Picafort i Capdepera, encara que predomina el caràcter residencial sobre el vacacional per a masses, així com el més antic de la zona (1880), originalment de dedicació agrícola.

Aquesta platja tranquil·la neix junt a l’empar de l’escullera de Club Nàutic Colònia de Sant Pere. La seva fina arena daurada s’estén en forma d’arc als llarg de gairebé dos hectòmetres. Tanquen aquesta cala un modern passeig amb bancs coberts per l’ombra dels tamarells, compartit amb algunes terrassetes. Caminant per aquesta ronda s’arribarà al veí Caló des Parral, de sorra gruixuda i fosca, aigua cristal·lina i lloc de desembocadura de Torrent de sa Font des Parral.

Els navegants que desitgin fondejar aquí la seva embarcació se’ls recomana que desisteixi de dur a terme aquesta maniobra als voltants del Club Nàutic Colònia de Sant Pere, ja que el fons és de roca i alga, així com també es desaconsella intentar l’entrada a les seves instal·lacions si bufen vents del primer i quart quadrants o en dies de temporal, atès el fet que aquesta infraestructura portuària tanca la seva bocana amb una comporta.
L’accés per carretera és senzill seguint la senyalització viària. El vehicle particular es podrà estacionar gratuïtament als voltants de la platja. 
 
 

2. Caló dels Ermitans

Caleta dels Ermitans, Caló dels Ermitans, s’Arenalet de Son Colom o dels Ermitans està a 14 quilòmetres d’Artà, situat entre Caló des Corb Marí i Punta de Cas Taverner, així com sota la mirada de l’Ermita de Betlem (construïda a 300 metres sobre el nivell de la mar), sa Coassa (321 metres d’altitud) i Puig de sa Murta (214 metres d’altura). Aquest conjunt forma part de l’Àrea Natural d’Especial Interès Muntanyes d’Artà.

El tram de litoral comprès entre sa Cugassa i sa Macada de sa Torre (Caló des Corb Marí, Caleta dels Ermitans, Punta de Taverner, n’Olivarda, Cala s’Estret i Punta de sa Torre o de s’Eriçó) es caracteritza per estar retallat i l’absència de vegetació (roca pelada). Aquestes planes que voregen la mar van estar cobertes de vinyes fins fa molt poc temps.

Un promontori arrodonit per l’erosió eòlica i l’acció marina dóna pas a la diminuta Caleta dels Ermitans, emprada pels ermitans de Betlem, situada al costat d’un complex de vacances.

Aquesta platja s’hi troba a mig camí entre la urbanització Betlem i Colònia de Sant Pere. En un bosc proper, que s’hi arriba caminant pel camí que discorre paral·lel a la costa, i superant la possessió Son Mascaró cap a l’oest, s’hi troba el jaciment prehistòric Talaiots de Can Pa amb Oli ("pa amb oli" fa referència a un plat popular mallorquí consistent en una llesca de pa de pagès sobre el que es refrega una tomàtiga i se li afegeix oli).
 
 

3. Cala des Camps també coneguda com Ca los Camps, Ca los Cans, Calo's Cans, Caló des Cans

Cala dels Camps Vells rep diferents noms, Cala des Camps, Ca los Camps, Ca los Cans o Caló’s Cans. Es treballa amb la hipòtesi que el topònim originari fos Caló des Cans.
Aquest talús està a 15 quilòmetres d’Artà, situat entre Punta de Calo’s Cans (mirador amb vistes panoràmiques excel·lents sobre Badia d’Alcúdia) i sa Cugassa, així com sota la mirada de l’Ermita de Betlem (construïda a 300 metres sobre el nivell de la mar) i sa Coassa (321 metres d’altitud).

Aquest racó costaner resulta de la combinació de la desembocadura de Torrent dels Cocons (procedent del comellar homònim) i de l’erosió marina, que han donat lloc a una cala de duna fòssil en forma de ve.

Aquesta platja verge bonica té una pendent de inclinació mitjana, còdols, un fons de pedres i la presència de tamarells propers a la vorera. També destaquen al seu talús la presència de diversos escars (varadors), així com un niu defensiu de metralladores de la Guerra Civil. A partir d’aquesta cala, la costa es mostra més pelada i molt retallada. 
 
 

4. Cala Toró també coneguda com Cala Tonó

Cala Tonó o Cala Toró està a 2 quilòmetres de la Colònia, situada entre s’Embarcador (petita entrant) i na Destorba Jornals (un sortint molt estret), així com al costat del nucli costaner de s’Estanyol, el nom del qual fa referència al torrent homònim que banya un dels seus laterals i mor formant una zona humida. Superat s’Estanyol, s’obre pas Àrea Natural d’Especial Interès sa Canova d’Artà (855 hectàrees), composta per l’extens s’Arenal de sa Canova i una enorme pineda que acull el poblat prehistòric sa Figuera Borda (encara sense excavar).

Aquesta platja és el resultat d’un entrant de mar rectangular, formant en tocar terra ferma un talús que es caracteritza per ser de còdols, així com per estar banyat per una aigua neta i d’un blau molt intens. La part posterior d’aquesta cala afronta amb els habitatges residencials propers de s’Estanyol, donant-se’n una absència de vegetació al seu voltant. Tot i així, en les proximitats es divisen uns camps de cultiu de la possessió Costa de sa Devesa. Torrent de Can Castellet travessa aquesta finca rural, desemboca i forma la pròxima Caleta d’en Castellet.

El tram de litoral comprès entre les puntes de s’Esquerda i sa Barraca (aquest topònim es refereix a les restes d’una cabana localitzades a la platja, al costat d’altres construccions prehistòriques bastant deteriorades) mostra una fisonomia rocosa i abrupta, com ho demostren ses Penyes Altes, Punta Llarga de s’Estanyol, Cala de sa Porcella, sa Pedra que Sona, sa Pedra Girada i es Còdol. 
 
 

5. Cales de Betlem

Betlem o Cales de Betlem estan a cinc quilòmetres de Colònia de Sant Pere. Rep el seu nom de l’ermita homònima, construïda a 322 metres d’altitud el segle XIX per a la Congregació dels Ermitans de Sant Pau i Sant Antoni.

Aquest litoral, comprès entre na Clara i Caló des Corb Marí, està format per caletes tranquil·les que retallen aquesta porció de la costa mallorquina, de substrat petri, amb barquetes fondejades i un fons rocós amb bona profunditat, encara que desaconsellables per a la navegació i per a l’ancoratge per la presència continuada de roques. A 2,4 milles marítimes s’hi troba la instal·lació portuària més propera, Club Nàutic Colònia de Sant Pere.

La nomenclatura d’aquesta costa pròxima a la urbanització homònima recorda que aquest litoral marítim va ser hàbitat de la foca vell marí. Es Vellmarins Alts i es Vellsmarins Baixos són dues coves submarines en les quals van viure aquests mamífers marins. En el tram de litoral que va des de Capdepera fins a Artà va tenir lloc la captura dels darrers exemplars d’aquesta espècie de foca en aigües de Mallorca.

L’accés per carretera necessitarà un conductor que pari atenció a la senyalització viària per arribar a Betlem amb facilitat. A l’àrea limítrofa s’hi troba un nucli residencial de plantes baixes, on es podrà estacionar de manera gratuïta el vehicle per finalitzar el darrer tram a peu. 
 
 

6. Na Clara

Na Clara està a sis quilòmetres de Colònia de Sant Pere. El seu topònim descriu la transparència de l’aigua, oculta sota la frondositat dels pins i els penya-segats que alcen s’Atalaia Freda a 562 metres, la cota de major altitud de Serres de Llevant, proporcionant una vista panoràmica colpidora de Mallorca.

Aquesta platja de pedres, cants i blocs, de dimensions enormes, coberts d’arena fina i brillant conformen un litoral agrest que qualifiquen aquesta porció de litoral com a paradís verge, convidant a capbussar-se en la seva aigua cristal·lina per tocar un fons sorrenc que s’endinsa a la mar cents de metres.

Les condicions aquàtiques són segures per a l’ancoratge d’embarcacions, encara que quan bufin vents de l’oest, nord-oest, nord, nord-est i est s’haurà de mantenir la costa a certa distància. La profunditat oscil·la entre els tres metres a 150 metres de la vora i els 1,5 metres a mig hectòmetre del talús. A 3,1 milles marítimes s’hi troba Club Nàutic Colònia de Sant Pere.

L’accés per carretera és senzill seguint la senyalització viària fins a es Caló, on empitjora l’estat del paviment. Als voltants s’haurà d’aparcar gratuïtament el vehicle particular. Els darrers 200 metres fins arribar a aquest entorn natural es realitzaran a peu per un camí cap a l’esquerra i en baixada, que s’introdueix en Na Clara, tot i que impossibilita l’accessibilitat als minusvàlids.

Les condicions marines i subaquàtiques desaconsellen fondejar embarcacions davant el seu talús. Existeixen nombrosos esculls, baixos, roques despreses i una escassa profunditat que provoquen que per aquesta zona només naveguin barques de poc calat. El fons alterna porcions d’alga, pedra i alguna zona d’arena. La instal·lació marítima més pròxima és Port Colònia de Sant Pere. 
 
 

7. Es Canons també coneguda com Sa Banyera dels Ermitans, Es Moreros

Es Canons, topònim referent a la zona forestal homònima i a les restes d’una bateria d’artilleria de costa propera), sa Banyera dels Ermitans o es Maresos (antiga pedrera) està a 16 quilòmetres d’Artà, situada entre sa Ferradura i Punta de Calo’s Cans o Ca los Camps.

Aquesta cala s’hi troba molt a prop de la urbanització Betlem i sota la mirada de l’ermita i l’àrea pública homònimes (300 metres sobre el nivell del mar), així com de sa Coassa (321 metres d’altitud). Aquest conjunt se circumscriu dins Àrea Natural d’Especial Interès Muntanyes d’Artà.

La costa d’es Canons, que s’estén des de Punta ses Saupes a es Maresos, presenta vegetació de garriga i bardissa, així com una forma irregular, amb un perfil abrupte i molt retallat. Té nombrosos sortints de pedra i penya-segats petits (dunes fòssils amb estrats de derrubis rocosos). En aquest tram es registren dos entrants de mar de majors dimensions, un al costat de l’altre, s’Aigo Dolca-sa Ferradura i sa Banyera dels Ermitans-es Maresos (per les rodalies s’hi troba el sepulcre megalític de s’Aigo Dolça, una de les troballes arquitectòniques més antigues de Mallorca) .

Les condicions marines i subaquàtiques desaconsellen fondejar embarcacions davant el seu talús. Existeixen nombrosos esculls, baixos, roques despreses i una escassa profunditat que provoquen que per aquesta zona només naveguin barques de poc calat. El fons alterna porcions d’alga, pedra i alguna zona d’arena. La instal·lació marítima més pròxima és Port Colònia de Sant Pere. 
 
 

8. Arenal de sa Canova

Sa Canova o Areny de sa Canova, de dimensions gegantines, està a 13 quilòmetres de Can Picafort, situat entre Punta de sa Barraca (Artà) i Torrent de na Borges (Santa Margalida).

El Parlament de les Illes Balears va declarar l’any 1991 aquesta zona com Àrea Natural d’Especial Interès per l’abundància en jaciments arqueològics i la diversitat en flora i fauna, destacant l’aiguamoll de la desembocadura de Torrent de na Borges, hàbitat de la majoria de mamífers i aus censats a l’arxipèlag balear.

Aquesta platja verge i bella presenta sorra fina, de gra de closques, amb aflorament de roques. Té molt poc desnivell, així como una vegetació de subjecció pròpia del sistema dunar a la seva part posterior (pineda, muntanya baixa, card, romaní o lliri de mar). Aquesta riquesa ecològica i paisatgística només la interromp unes casetes abandonades o construïdes a mitges i un entramat de canals després de les dunes. El seu litoral és d’arena i de roques, molt baix i de profunditat escassa pel que es recomana als navegants que evitin apropar-se a la vorera davant la possibilitat de embarrancar. A 1,6 milles marítimes s’hi troba Club Nàutic Serra Nova.

L’accés per carretera registra certa complicació. El conductor ha de parar atenció a la senyalització viària i a la conducció per una pista forestal que desemboca en un aparcament gratuït. Una vegada estacionat el vehicle particular, s’hi caminaran cinc minuts fins assolir aquest tranquil arenal.
 
 

9. Cala Matzoc

Cala Matzoc està a 10,5 quilòmetres d’Artà. El seu nom el pren prestat de la torre de vigilància i defensa de planta circular, Torre des Matzoc (segle XVIII), que s’alça dalt de Faralló d’Aubarca. Aquesta platja és la menys freqüentada del conjunt format per Cala Coca, Cala Mitjana i Cala Estreta.

Aquest arenal petit de fi gra, amb còdols i graves, coberts d’alga posidònia a la vorera, allotja en la seva part posterior tártago de mar, mata de savina i pi costaner, mentre que una costa alta i de penya-segats intenta protegir-la dels vents del primer quadrant.

La seva exposició als vents de nord-oest, nord, nord-est i est, així com la seva morfologia, fan que el bany es converteixi en una acció molt perillosa i l’ancoratge d’embarcacions, sobre fons sorrenc, a quatre metres de profunditat a dos hectòmetres del litoral, suposi una maniobra que requereixi la màxima preocupació. Cal alertar del perillós baix, localitzat a 384 metres a l’est-sud i est de Torre d’Aubarca i davant Cala Matzoc: en el punt de menor calat s’assoleixen els 2,4 metres. De totes les platges de la zona sud, aquesta cala és la que oferta una millor cobertura contra els vents del sud-est al nord-est. A 5,4 milles marítimes s’hi troba la instal·lació portuària més pròxima, Club Nàutic Cala Ratjada.

L’accés per carretera és complicat. Existeix un camí apte per a vehicles tot terreny. Es recomana arribar a peu, recorrent un espectacular camí litoral de 20 minuts de durada. 
 
 

10. Cala Mitjana també coneguda com S'Aduaia

Cala Mitjana o s’Aduaia està a 10 quilòmetres d’Artà. La tranquil·litat, la bellesa d’aquest entorn natural i l’estat verge continuen conformant els signes d’identitat d’aquesta platja, producte de la falta d’aigua potable que va impossibilitar que una urbanització projectada s’hi arribés a construir.

Aquest areny de gra fi, esquitxat de cards, tártago de mar i a continuació apareixen savines. Aquesta màniga de mar s’endinsa molt poc cap a l’interior, la qual cosa provoca que aquesta platja estigui exposat als vents de nord-oest, nord, nord-est i aquest.

Conjunts de roques baixes en flanquegen els marges. El costat dret es caracteritza per tenir muntanyes rases amb poca vegetació, mentre que en l’esquerra s’hi entreveu un pinar frondosa i extensa. Aquesta vegetació escassa s’ha vist reduïda pels incendis forestals. A la part posterior, el sistema dunar s’acumula i es desplaça cents de metres fins als vessants dels turons pròxims.

Aquesta disposició morfològica converteix el bany en les seves aigües en una acció molt perillosa, així com l’ancoratge d’embarcacions, sobre fons de sorra, a cinc metres de profunditat, en una maniobra que requereix les màximes preocupacions. A 5,4 milles marítimes s’hi troba la instal·lació portuària més pròxima, Club Nàutic Cala Ratjada.

L’accés per carretera, sinuosa, costeruda i en deficient estat de conservació, és senzill seguint la senyalització viària. El vehicle particular es podrà aparcar gratuïtament a l’ombra dels pins que hi arriben fins al talús. 
 

11. Cala Torta també coneguda com S'Aduaia

Cala Torta o s’Aduaia està a deu quilòmetres d’Artà i és la platja de majors dimensions d’aquest municipi.

Aquest arenal bell entre roques baixes i muntanyes de farigola, llentiscle, molt palmito i escassos pins procedeix d’un entrant de mar no molt prominent que mor en un sistema dunar.

Aquesta platja assilvestrada en té molta de pendent, com ho demostra que tot d’una es deixa de fer peu, fruit del vent amb gran onatge que fueteja el litoral artanenc. I el fet que Cala Torta s’endinsi molt poc a terra provoca que estigui exposada als vents de nord-oest, nord, nord-est i aquest.
És un lloc excel·lent per al busseig, així com per l’ancoratge d’embarcacions, sobre fons d’arena, a cinc metres de profunditat, en una maniobra que requereix les màximes preocupacions. Tot i així, registra una afluència massiva de banyistes locals i turistes, ja que es practica nudisme. A 5,3 milles marítimes s’hi troba la instal·lació portuària més pròxima, Club Nàutic Cala Ratjada.

L’accés per carretera, sinuosa, costeruda i en deficient estat de conservació, és senzill seguint la senyalització viària. El vehicle particular es podrà aparcar gratuïtament per les rodalies. Existeix la possibilitat d’arribar-hi amb bicicleta des de Capdepera: l’etapa consta de 22 quilòmetres, agafant a Cala Mesquida un camí de muntanya marcat amb punts vermells, situat al costat de la botiga de souvenirs, que condueix fins aquest areny verge. També s’hi pot arribar caminat des de Cala Mesquida. 
 

12. Sa Font Celada

Sa Font Celada està a 12 quilòmetres d’Artà i és la desembocadura de Torrent des Castellot. Els pocs banyistes locals que freqüenten aquest litoral noten una temperatura més freda a la mar, com a conseqüència de l’abocament d’aigua dolça des de dues fonts.
Torrent des Castellot ha motivat que en aquest talús s’acumuli una arena daurada finíssima i que aquest arenal s’endinsi a terra ferma fins a 150 metres.

La vegetació escassa d’aquest entorn natural, mates de tártago de mar, i el fet d’estar-hi envoltat per un litoral rocós, exposat als vents del nord-oest, nord i nord-est, concedeixen a aquest arenal un aspecte desèrtic i àrid.

Les condicions marítimes permeten fondejar davant la platja, sobre un fons sorrenc que s’estén centenars de metres mar endins, amb una profunditat d’uns cinc metres a tres hectòmetres de la vorera. El punt de navegació més conflictiu en aquesta zona, encara que excel·lent per al busseig, és Faralló d’Aubarca, a 0,4 milles marítimes de la costa, entre Cap des Freu i Cap de Ferrutx. A 13,4 milles marítimes s’hi troba la instal·lació portuària més pròxima, Club Nàutic Cala Ratjada.

L’accés per carretera és complicat, ja que s’ha de passar amb el vehicle particular per una sèrie de finques privades. Per aquesta raó es recomana seguir el sender litoral que uneix Cala Estreta i Cala Matzoc, cosa que suposarà una caminada de cinc quilòmetres. 
 
 

13. S'Aigua Dolça

S’Aigua Dolça està a 16 quilòmetres d’Artà, situada entre Punta des Barracar i na Clara (miradors excel·lents per gaudir d’unes vistes panoràmiques extraordinàries de la Badia d’Alcúdia), així com sota la mirada de sa Talaia Freda de Morei (563 metres d’altitud) i envoltada de garriga i matolls. Aquest conjunt forma part de l’Àrea Natural d’Especial Interès Muntanyes d’Artà.

Aquesta cala s’hi troba a mig camí entre l’espectacular Cap de Ferrutx i la urbanització Betlem. El tram del litoral artanenc, comprès entre es Caló i Caló d’en Sureda (na Clara, Cala Mata, na Pastor, Caló d’en Serra, i sa Pedra Alta) es caracteritza per posseir una costa retallada, baixa (uns cinc metres; petits penya-segats que combinen dunes fòssils antigues amb estrats de derrubis rocosos de fa milions d’anys), zones d’ensorraments i amb la presència de nombrosos baixos i esculls.

Les condicions marines i subaquàtiques desaconsellen l’ancoratge d’embarcacions davant el seu talús, ja que existeixen nombroses roques despreses, escassa profunditat, així com un fons que alterna porcions d’alga, pedra i algun clar de sorra. Aquests inconvenients provoquen que per aquesta zona només naveguin barques de poc calat. Es recomana ancorar entre es Vells Marins Baixos i Punta des Barracar. La instal·lació marítima més pròxima és Port Colònia de Sant Pere.

L’accés per carretera és senzill fins a la urbanització Betlem seguint la senyalització viària. Aquí estacionarà gratuïtament el vehicle particular i iniciarà una excursió a peu per arribar a s’Aigo Dolça. 
 
 

14. S'Arenalet des Verger també coneguda com S'Arenalet d'Aubarca

S’Arenalet des Verger o d’Aubarca està a 12,5 quilòmetres d’Artà. És una de les platges menys freqüentades de Mallorca i només apta per als banyistes locals més arriscats per les següents raons.

Aquesta costa bella i verge forma part de la possessió d’Aubarca, procedent de la paraula àrab al-Bascat que significa ribera, on destaca Torre des Matzoc o d’Aubarca o de sa Falconera o de Sant Ferran, construïda l’any 1751, amb funcions de vigilància i defensa, de planta circular i elevada a 67 metres sobre el nivell del mar.

Aquest enorme arenal blanc té una profusa presència de tártago de mar i un monticle rocós en la part central de l’ample vorera.

Les condicions marítimes permeten fondejar embarcacions, encara que s’han d’extremar les precaucions davant de la previsió de reculo per ser un areny molt obert als vents del nord-oest, nord i nord-est. El fons és sorrenc, extens i resideix a escassa profunditat. El punt de navegació més conflictiu és Faralló d’Aubarca, a 0,4 milles marítimes de la costa, entre Cap des Freu i Cap de Ferrutx. A 13,5 milles marítimes s’hi troba la instal·lació portuària més pròxima, Club Nàutic Cala Ratjada.

L’accés per carretera és complicat. El vehicle particular passarà per finques privades. Per aquesta raó es recomana arribar-hi fins aquí a peu o amb bicicleta i anar ben protegit contra el sol. Així resulta més senzill superar les barreres tancades que s’hi trobaran en els darrers 5,5 quilòmetres que condueixen fins a aquest areny.